RESUM DEL DEBAT SOBRE CULTURA

Dijous, 15 de novembre a l’Espai Volart – Fundació Vila Casas (Ausiàs March, 22).

Dinamitzador: Xavier Marcé

BENVOLGUTS AMICS

El passat dia 15 de novembre ens vàrem trobar un ampli ventall de persones de sensibilitats culturals diferents amb el propòsit  de posar sobre la taula idees diverses envers la situació cultural de Barcelona. 

Tant s’hi valia l’anàlisi sobre la situació del sector, la percepció sobre el pols actual de la ciutat a nivell cultural o propostes concretes per encarar les polítiques culturals a escala municipal.

La trobada tenia com a objectiu obrir un espai d’intercanvi d’idees, que ens agradaria mantenir bé sigui a nivell virtual be sigui amb altres trobades físiques.

Els següents punts varen sorgir de les aportacions de molts dels presents i senyalen punts de vista valuosos que cal tenir en compte.   

 

ALGUNS ELEMENTS QUE “POTSER” ENS APROPEN A UNA CERTA IDEA DE CONCLUSIONS.

 

El debat va ser molt viu i participatiu. S’hi va fer una anàlisi de la situació actual de la cultura a la ciutat i s’hi van formular propostes.

 

Els participants van coincidir en alguns dels grans temes de ciutat (per exemple, en la necessitat d’eixamplar públics) però van discrepar en d’altres (per exemple, quan es va tractar la relació entre els equipaments públics i els privats).

 

Algunes idees que varen planejar en diverses aportacions són:

 

1. La política cultural s’ha de basar en els pactes. Ens cal un gran pacte educatiu. El sector públic també ha de pactar i cooperar amb el privat. I, finalment, cal posar en valor el potencial que aporta el talent creatiu i de manera especial el dels joves.

 

2. En aquest sentit, l’aliança cultura-ensenyament és clau per poder incorporar la cultura en l’imaginari de vida de les persones des dels primers anys, estimulant-lo i mantenint-lo al llarg dels anys. Per aconseguir-ho tan important és el gaudi dels continguts culturals com les pràctiques artístiques, creatives i intel·lectuals.

 

3. Un dels grans objectius ha de ser captar nous públics. No pot ser que els empresaris de la cultura i gestors d’equipaments hagin de barallar-se per coaptar un públic repetit i sovint de mitjana edat (pocs consumidors culturals) sinó que han d’aspirar a sumar noves audiències.

 

4. Per guanyar públic cal emprar les noves tecnologies i el Big Data però també incorporar nous formats i nous actors culturals, sobretot, pensant en les noves generacions. En aquest sentit s’observa una manca de diàleg intergeneracional a escala cultural (incloent-hi la variable tecnològica).

 

5. Cal que l’administració no vulgui ocupar el lloc de la iniciativa privada sinó que ajudi a desenvolupar-la (legislació, finançament…). És important que el missatge públic legitimi la proposta privada

 

6. Cal que la cultura arribi a tots els barcelonins, visquin al barri on visquin i tinguin el nivell de vida i formació que tinguin. Per això, cal teixir complicitats amb espais de proximitat i implantació a tota la ciutat com les biblioteques i els centres cívics.

 

7. Barcelona hauria de posicionar-se internacionalment com una ciutat de cultura.

 

8. És important que Barcelona disposi d’un pla normatiu que afavoreixi la cultura (normatives, ordenances, tramitacions, permisos). Alguns sectors com el de la música està en situació de gran fragilitat.

 

9. Cal que les regles de joc per a la gestió cultural siguin iguals per tots. No podem fer llibres d’estil i de bones pràctiques que només s’exigeixen al sector socioprivat.

 

10. Barcelona ha d’ordenar les seves prioritats culturals. No tot té la mateixa importància ni la mateixa capacitat evocativa.

 

INTERVENCIONS (EXTRACTES):

 

Toni Casares (Sala Beckett)

 

  • No es pot reduir la cultura a un sol departament perquè la cultura és intrínsecament transversal. Cal que els responsables d’urbanisme o polítiques socials també siguin conscients de la dimensió cultural d’aquestes àrees i ho contemplin en els seus programes i en els seus pressupostos.

 

  • Hem de tornar a pensar en la llengua (la que sigui) com a pal de paller de la creació. Es pot ser valent i conservador al mateix temps i prestigiar la creació amb la llengua.

 

 

Lluís Cabrera (Taller de Músics)

 

  • Cal denunciar la discriminació d’iniciatives privades com, per exemple, les escoles de música o les sales de concert. Els consorcis públics s’emporten gran part dels pressupostos destinats a cultura, sense reconèixer la tasca de viver que fem des de les iniciatives socials.

 

  • A vegades l’Administració no reconeix la tasca feta i crea estructures noves que se superposen a les existents. És absurd i sovint no es millora la qualitat. Cal treballar per arribar a més gent i aquí tots i juguem. Això si en condicions similars.

 

Daniel Negro (Harlem Jazz Club)

 

  • És urgent que es doni suport a les petites i mitjanes empreses de la cultura com les sales de concert privades. La realitat de sales petites com Harlem Jazz Club no té res a veure amb les grans sales que disposen de fonts d’ingressos relacionades amb les sessions de discoteca.

 

  • Caldria redefinir la idea de centre cultural privat per evitar que la presumpció de comercialitat s’ho mengi tot.

 

Abel Folch (actor)

 

  • S’hauria de fer promoció exterior de la producció cultural que es fa a Barcelona.

 

  • El gran problema que tenim és la manca de públics. Hem d’aconseguir incrementar el percentatge de consumidors de cultura. Per exemple, un gran èxit teatral ara com ara a Barcelona poden ser 80.000 espectadors i un èxit literari, 5.000 exemplars. En termes globals és poca cosa. L’educació és essencial per aconseguir-ho

 

  • No pot ser que la cultura segueixi essent un fet excepcional. Cal un pacte de ciutat per poder realitzar projectes culturals de forma coordinada, sobretot, en l’àmbit de l’educació per tal d’ensenyar a les noves generacions a gaudir de la cultura.

 

  • Ens hem de fixar en com s’ho fan a altres països, per exemple, a la Gran Bretanya o França, per augmentar la base.

 

 

Artur Duart (Magma)

 

  • Hem de reflexionar sobre si el què estem fent interessa a les noves audiències i ser més crítics amb nosaltres mateixos. Cal potenciar noves audiències a partir de nous continguts i nous formats més propers als codis de lectura dels joves. Cal ser més creatius.

 

  • Existeixen molts prejudicis entre els àmbits públic i privat de la cultura i cal que es relacionin sense manies. També hi ha una diferent manera de mesurar les audiències: un Grec d’èxit (en quantitat de públic) està ben valorat, un èxit privat pot ser sinònim d’activitat comercial. Hauríem de construir una sola vara de mesurar.

 

 

Antoni Nicolau (consultor de patrimoni)

 

  • És necessari que des de l’Ajuntament de Barcelona es treballi perquè hi hagi capital financer disponible per a les iniciatives culturals.

 

  • Pel que fa a la cultura, estem en una situació plana i Barcelona se l’ha de jugar. Ens cal pacte i equilibri però també atreviment.

 

  • En lloc de “Barcelona, la millor botiga del món” hauríem d’aspirar a “Barcelona, la millor cultura del món”.

 

 

Jordi Herreruela (Festival Cruïlla)

 

  • Necessitem treballar amb dades reals i concretes per poder fer una gestió de públics de qualitat i, actualment, no les tenim. Per tant, cal que comencem a usar tecnologia punta per poder competir amb els grans creadors de continguts i no seguir depenent exclusivament d’eines tradicionals com l’enganxada de cartells o les falques a les ràdios.

 

  • Els fons d’inversió estrangers estan entrant en l’organització dels nostres grans festivals i estem perdent l’oportunitat de ser nosaltres els qui exportem la nostra personalitat. Aquest és un punt fonamental si no volem que els joves creadors locals es quedin sense finestres de visibilitat.

 

 

Walter San Joaquín (Asociación República de las Estatuas Humanas de la Rambla de Barcelona)

 

  • L’ordenança de civisme criminalitza els artistes de carrer que se senten perseguits malgrat que l’Ajuntament de Barcelona digui que pretén recuperar la bohèmia de la Rambla.

 

 

Lluís Garriga (Lavínia)

 

  • Estem immersos en una gran onada de canvis que van més de pressa del què ens imaginem.

 

  • Ens cal incorporar nous actors culturals i, per fer-ho, la tecnologia és essencial.

 

 

Julio Álvarez (Tantarantana Teatre)

 

  • En els darrers anys, s’han obert molts teatres a Barcelona però el públic no s’ha incrementat en la mateixa proporció.

 

  • Cal buscar un públic-creador i no un públic-consumidor. Per això, calen pactes i, per exemple, implicar-hi els centres cívics.

 

  • L’Àrea Metropolitana és un vector cultural imprescindible per millorar la vida cultural de Barcelona

 

 

Jordi Gratacós (ARC)

 

  • Caldria cedir la gestió d’espais a la iniciativa privada perquè, sovint, el funcionariat és una llosa molt pesada. A França ho estan fent.

 

  • Els empresaris culturals estem una mica acomplexats i no som conscients del pes que tenim. Hauríem de disposar de dades que valoressin l’impacte que generem.

 

 

Núria Cuadrado

 

  • El debat sobre la cultura a Barcelona ha de posar els ciutadans al centre. És a dir que en lloc de pensar cadascú en els seus interessos, s’han de formular propostes que ajudin a costar la cultura a la gent.

 

  • Cal trencar les tendències endogàmiques del sector cultural.

 

 

 

Camil Tarazón (Gremi Exhibidors de Cinema)

 

  • El sector públic viu del sector privat que el finança via impostos, per tant, cal que ens cuidin i no ens ofeguin.

 

  • El mecenatge podria ser una via interessant a explorar, ja que no parlem només de diners sinó d’implicació.

 

 

Amadeu Carbó (Consell Cultura)

 

  • Hem d’aconseguir que els grans equipaments públics no siguin mausoleus sinó que centrifuguin activitat cultural a tots els racons de la ciutat, especialment, als barris més allunyats del centre (on hi ha la major part d’equipaments) i amb menys nivell de vida.

 

  • La participació és un motor de canvi i de vigència cultural (defineix aquella que està viva de la que simplement perviu).

 

 

Jordi Badia (Film Comision BCN)

 

  • Hem d’aconseguir que el públic tingui un rol actiu en el camp cultural perquè no hem de ser nosaltres els qui diguem què han de consumir els nous públics.

 

  • Hem d’eixamplar també els espais de cultura. Per exemple, si dels 10 districtes de la ciutat només n’hi ha 3 amb sales de cinema perquè no aprofitem que els centres cívics disposen de pantalles?

 

 

Carme Fenoll (directora Cultural UPC)

 

  • Les biblioteques són grans motors de creació de nous públics culturals i, per tant, hem de comptar amb elles i aportar-hi recursos.

 

  • Tenim una gran oportunitat de crear un gran centre cultural amb el projecte de la biblioteca provincial.

 

  • També caldria recuperar els programes culturals a les universitats, que van caure arran de les retallades per la crisi econòmica, per enganxar els públics de 18 a 25.

 

 

Míriam Porter (Dones Visuals)

 

  • Hem d’afavorir o incentivar, des de l’Ajuntament de Barcelona, la inversió privada en produccions audiovisuals.

 

  • Ara el cinema es finança sobre desgravacions fiscals. L’Ajuntament podria tenir un fons que participes d’aquesta estratègia. No seria un finançador, sinó un soci coproductor amb retorn pràcticament assegurat, però imprescindible per a les produccions que no són absolutament comercials.

 

 

Patrici Tixis (Gremi Editors)

 

  • L’oferta també està en crisi perquè és evident que no sabem explicar, interessar, seduir…a molta gent al voltant de la cultura. Pensem molt (amb poques solucions) sobre la demanda, però ¿sabem quina part del problema prové de l’oferta?

 

  • Hi ha grans esdeveniments que funcionen perfectament com ara el Saló del Manga. Hi ha una bona connexió entre el que s’ofereix i el que la gent vol.

 

  • L’administració cal que ens doni facilitats per poder créixer i fer prosperar les iniciatives culturals. A partir d’aquí cal que repartim les responsabilitats i sobre tot que no defugim les nostres.

 

 

Eva Faustino (APPECAT)

 

 

  • Hem de sumar esforços des de tots els sectors i, en aquest sentit, seria interessant tirar endavant un macroprojecte de captació de públics a través d’una oferta conjunta que combinés música, teatre, literatura, museus…