RESUM DEL DEBAT SOBRE ECONOMIA

Dimarts, 15 de gener a l’Hotel Sagrada Família

Dinamitzadors: Anna Balletbò i Gonzalo Bernardos

El passat dia 15 de gener es va celebrar el primer debat sobre economia. L’organitzaven Anna Balletbò i Gonzalo Bernardos i va comptar amb una vintena d’assistents. Per part de la plataforma, també hi va prendre part el president Josep Joan Moreso així com Jaume Collboni.
 

Hi van assistir Pere Navarro, Miquel Espinosa, Martí Saballs, Joan Francesc Valls, Joan Torres, Gabriel Jené, Núria Paricio, Manel Manchón, Joan Tàpia, Francesc Granell, Joan Llorach, David Vegara i Jordi Hereu.

També hi van mostrar el seu interès les següents persones que, tot i que, no van poder-hi prendre part per problemes de dates van quedar emplaçats a afegir-se al grup en pròximes cites: Anton Costas, Jordi Alberich, Josep Lluís Bonet, Alfredo Pastor, Carles Tusquets, Xavier Vidal-Folch, Pau Herrera, Miquel Martí i Antoni Farrero.

Anna Balletbò va traslladar als assistents la voluntat de constituir un grup que tingui continuïtat en el temps i la gran majoria dels assistents va mostrar-hi la seva conformitat. Va explicar que la idea va sorgir com a resultat de la situació de retrocés i manca de projectes que viu la ciutat de Barcelona i la comissió que coordinava el consell de la ciutat amb l’objectiu de rellançar-la. Hi van comparèixer diferents persones preocupades per la situació i interessades en temes de territori, habitatge, mobilitat, economia, noves tecnologies mobilitzadores de projectes per recuperar el lideratge de la ciutat.

 

CONCLUSIONS

 

Els participants van coincidir que Barcelona, en els darrers anys, està aturada i que s’ha instal·lat una gran desconfiança per part de la societat civil cap a l’alcaldia en sentir-se exclòs la discussió sobre com ha de ser la ciutat dels pròxims anys.

També hi ha la sensació que en el debat polític es pensa en qüestions que no van a favor de la ciutat sinó que persegueixen d’altres objectius.

Pel que fa a les propostes que s’hi van expressar, poden resumir-se en aquests cinc grans eixos:

 

1- Barcelona necessita un relat optimista que li permeti encarar amb confiança els grans reptes de present i futur i no ser una ciutat atemorida. Perquè això sigui possible, cal repensar Barcelona i dotar-la d’un pla estratègic a llarg termini que contingui les grans línies de cap on cal anar.

 

2- Barcelona ha de treballar en clau de regió metropolitana i esdevenir la ciutat dels 4 milions d’habitants per jugar amb força en el club de les grans metròpolis a l’hora d’atraure inversions, captar talent o afrontar, per exemple, el repte de la mobilitat i l’habitatge.

 

3- Barcelona ha d’aprofitar el talent que atrauen les seves escoles de negoci de primer nivell i tractar de retenir-lo formulant una proposta de valor atractiva pels alumnes d’arreu del món que venen a formar-s’hi.

 

4- Barcelona necessita comptar amb un agent de desenvolupament que transcendeixi l’àmbit polític i el Consorci de la Zona Franca pot ser, perfectament, l’actor que necessita no tan sols la ciutat sinó la regió metropolitana i el país sencer.

 

5- Barcelona ha de tornar a ser subjecte polític i desenvolupar un rol d’actor econòmic aprofitant, al màxim, el seu paper de facilitador i promotor en matèria econòmica.

 

 

EXTRACTE D’INTERVENCIONS

 

Gonzalo Bernardos:

Les ciutats que funcionen bé són les que tenen plans a llarg termini. Barcelona també necessita tenir-ne un que defineixi per quin tipus d’activitat econòmica preponderant aposta.

Ens hem de convertir en un clúster sanitari? Ens hem de convertir en un clúster de la consultoria/assessoria? Hem d’usar les escoles de negoci per atraure talent i retenir-lo aquí?

El Consorci de la Zona Franca està cridat a tenir un paper crucial en el desenvolupament de la ciutat i del país. Donat que necessitem un desenvolupador que estigui fora de la política.

 

Pere Navarro:

És una bona notícia que existeixi aquest grup i poder reflexionar-hi estratègicament. És important parlar de la ciutat però també hem de fer-ho en clau metropolitana. Hem de pensar en la ciutat dels 4 milions d’habitants a l’hora de definir estratègies en àmbits com les infraestructures de comunicacions, els espais naturals…

L’economia 4.0 podrà tenir més relació amb l’àmbit residencial, per tant, el concepte de polígons industrials ja no serà tan important i allò que estava molt sectoritzat ara està molt més interrelacionat.

Entre d’altres, hem de potenciar, per exemple, la relació entre el món econòmic i l’educació, així com els objectius de desenvolupament sostenible de Barcelona.

 

Anna Balletbò:

Un dels reptes urbans que té plantejat Barcelona és connectar el projecte Fira que hi ha a banda i banda de Montjuïc. S’hauria de fer possible combinar el parc d’esbarjo amb el gran centre econòmic de la Fira.

 

Miquel Espinosa:

Estic d’acord a parlar en termes de regió metropolitana així com a promoure el partenariat públic/privat.

També necessitem talent i ens el poden proporcionar les escoles de negoci. Barcelona és una de les ciutats que atrau més estudiants. El 81% dels que venen a BCN a les escoles de negoci, quan han acabat, marxen. Hem de generar les condicions perquè aquest talent que hem estat capaços d’atraure es pugin quedar un temps aquí.

 

Martí Saballs:

Barcelona hauria de ser la ciutat més important d’Europa per invertir, per treballar… I quan dic invertir, em refereixo a atraure inversions de les grans empreses tecnològiques.

Barcelona també ha de ser pionera en la gran transformació del transport. Tenim un gran problema de contaminació i de mobilitat que hauríem de ser capaços de canalitzar, per exemple, amb grans aparcaments fora de la ciutat i amb trens elèctrics.

 

Josep Francesc Valls:

Tinc la sensació que, en aquests moments, la societat civil barcelonina no té confiança en l’alcaldia. Crec que la societat civil hauria de prendre iniciatives buscant organismes com el Consorci de la Zona Franca o Turisme de Barcelona.

Pel que fa al turisme, Barcelona està desajustada en quant a la capacitat de càrrega. Hem d’analitzar, per exemple, quina és la capacitat de càrrega de les Rambles i el mateix caldria fer amb les infraestructures.

A l’era de la digitalització, Barcelona s’ha d’enganxar al Mobile World Congress i a tot el que comporta al preu que sigui. Ens hem de plantejar la reindustrialització de la ciutat. Estan frenant la nàutica, no podem frenar el desenvolupament del port. Pensem, per exemple, en un clúster de la pau, un clúster nàutic, un clúster universitari…

I, efectivament, hem de parlar de regió metropolitana.

 

Joan Torres:

Barcelona ha deixat de ser subjecte polític, perquè aquell orgull i empenta de la ciutat ha baixat de nivell i això s’ha de recuperar.

No podem menystenir el paper vector de la cultura.

L’àrea metropolitana és un dels grans deures pendents de Barcelona i dels altres ajuntaments implicats. Un dels problemes que té és que no té fiscalitat pròpia.

 

Gabriel Jené:

És important que els actors privats participin en la definició de la Barcelona del futur i que no es deixi aquesta tasca només a la política.

La ciutat també té un problema de gestió de l’espai públic. Hi ha un problema d’ordenació i cal que els actors implicats hi diguem la nostra.

 

Manel Manchón:

Hem de pensar en quin model de ciutat volem i prendre consciencia que tot i tenir les potencialitats per ser una de les principals ciutats del món, prendre aquest camí també té repercussions negatives, per exemple, en la qüestió de l’habitatge.

Barcelona i l’àrea metropolitana han de ser el motor absolut de tot Catalunya.

 

Joan Tàpia:

El consens que va existir el 92 ha desaparegut i el més preocupant és que pel fraccionament polític no veig que es pugui arribar a nous consensos. És un obstacle fort per tirar endavant qualsevol projecte de ciutat.

 

Francesc Granell:

Barcelona s’ha quedat com una ciutat petitíssima. O creem una unitat metropolitana que ens faci passar als 4 milions o estem fotuts. Tenim una ciutat d’una dimensió inadequada per atraure inversions. Tenim també una ciutat estancada.

No podem pensar que Barcelona serà, de nou, una economia industrial. Hi ha milers de nous serveis que es poden anar creant.

Cal suprimir les traves actuals al diàleg entre Barcelona i les zones limítrofes. Per exemple, amb un president potent etc.

 

Joan Llorach:

Cal un acord dels partits constitucionalistes. L’Ajuntament de Barcelona pot prendre un lideratge amb un missatge per aquests ciutadans.

Cal preparar la ciutat pel futur i assignar els pressupostos adequadament com, per exemple, a la universitat.

 

 

David Vegara:

Barcelona és, actualment, una ciutat espantada ja sigui per la globalització, l’aigua, els taxis, l’energia… Hi ha una espècie de por i el que cal és trobar un relat diferent, un relat optimista de ciutat. Paradoxalment, Barcelona està molt ben posicionada per assumir els grans reptes.

 

 

Jordi Hereu:

Hem de recuperar la cultura del pacte transversal a Barcelona i cal restablir grans consensos perduts de fa temps. Les grans ciutats no es poden gestionar sense majories consensuades. Els projectes de futur mereixen l’entesa de tots. Hem de pensar Barcelona en gran.

 

 

Jaume Collboni:

Barcelona ha de decidir si vol ser un actor econòmic o no i, si ho vol ser, ho ha de ser a escala metropolitana (regió metropolitana).

Aquesta ciutat li ha anat bé quan ha estat una ciutat pensada. El problema és que la ciutat no ha estat repensada des de finals dels 90. Des del 22@ no s’ha fet res més a nivell de planificació estratègica.

Des de l’Ajuntament es pot fer molta feina, sobretot, com a promotor i facilitador.

La relació públic/privat també és clau així com esdevenir una ciutat fàcil, easy going.

També cal refer l’equilibri entre habitatge i activitat econòmica a l’hora de definir a què dediquem l’espai que tenim disponible.